L'hivern

L'hivern

1/6/08

VIATGE A NOVA YORK

Ja he tornat del viatge tan esperat, s’ha fet curt, be com tot lo bo, curt però intens. Quina manera de caminar,realment és la gran ciutat.


Primer de tot ens posem en situació.

BREU HISTORIA DE LA CIUTAT
Els europeus van arribar al continent americà al 1621.
Es van instal·lar els holandesos, fundant una ciutat anomenada Nova Amsterdam. Però serien els anglesos al 1664 qui es van fer amb el territori batejant-lo amb el nom de Nova York.
Actualment és la ciutat més poblada dels Estats Units d’amèrica i és la tercera aglomeració urbana més gran del món per quantitat d’habitants.
La ciutat es compon de cinc districtes, El Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i State Island.
Te més de 8,2 milions de neoyorquins, en un area de 830 km2. aprox.

NOVA YORK ( Primera Part )
Els taxis grocs, tan característics de Nova York, inunden els carres de la ciutat, els cotxes de bombers van d’un costat al l’altre, sirenes a munt i avall... tot s’ha de dir, els agrada cridar l’atenció. Realment és com estar en un gran escenari d’una pel·lícula d’aquestes que em vist tantes vegades per la tele.













CENTRAL PARK, el pulmó de la ciutat, un lloc on el temps es para, la bogeria , les corregudes de la gent amunt i avall, dins el parc, tot i esta situat al mig de la ciutat és com si quedes aïllat de la resta del món. La gent corre, passeja i es relaxa pels centenars de racons que amaga aquest parc.












Dissenyat per Frederick Lawolmsted i Clavert Vaux, esta situat a l’Illa de Manhattan i te 3, 41 Km2.












El Strawberry Fields, es troba a la part central del parc, va ser inaugurat per Yoko Ono en memòria de John Lennon assassinat molt a prop, cinc anys després. Diferents països van enviar regals un d’aquells Itàlia, un mosaic amb la paraula Imagine al mig.
Central Park, el pulmó de la ciutat, un lloc on el temps es para, la bogeria , les corregudes de la gent amunt i avall, dins el parc, tot i esta situat al mig de la ciutat és com si quedes aïllat de la resta del món. La gent corre, passeja i es relaxa pels centenars de racons que amaga aquest parc.

1/5/08

PER FI !!!

Hola amics!! Us he tingut un pel, be no ens enganyem, un massa abandonats.
L’excusa, un parell d’exàmens que m’ han tingut ocupada.
Però ja sóc aquí i no per molt de temps, ja que dissabte me’n vaig de viatge, on?? Je,je...

Us poso una imatge,...


Uf! Que complicat endevinar on és...aquests taxis grocs...

Doncs si heu dit Nova York, l'heu encertat, " la gran poma "


Hi he estat pensant... a qui m’hi puc trobar en aquella gran ciutat?

Spiderman !!! King Kong !!!

Ostres quina passada si miro amunt i veig un payo amb malles saldant d’edifici en edifici, o una criatura estranya...que fort...
Es clar, hem de pensar que és Nova York, i pot passar de tot, així que estaré atenta per si veig un súper heroi.

Bé, us tindré informats de les meves aventures a la Gran Ciutat.

17/3/08

Estic de canvis

Com Podeu veure, estic fent canvis d’aspecte al meu blogg. Potser faré alguns canvis més, posaré, trauré, no ser,
s’admeten suggeriments.

25/2/08

TRAVESSA PANTICOSA



Un moment per recordar.

La Cristina, l’Anna i Jo, varem fer, una travessa, sortint del refugi, La Casa de Piedra a Panticosa ( 1630 m.), passant per Respomuso (2200 m.) i el refugi de Wallon ( 1812 m. ), a França, i un altre cop a Panticosa.

Varem sortir de Panticosa agafant el GR-11 i enfilant-nos en direcció al embasament de Bachimaña i a continuació Los Ibones Azules, per continuar pujant fins el Coll de Los Infiernos ( 2721 m. ).
Un cop varem arribar al Ibon Tebarray, ens varem desviar per assolir el cim de Los Infiernos, ( són tres, 3073 m., 3076 m.,3082 m.) tot i haver arribat força amunt, només l’Anna va fer cim. Tornat al camí, varen continuar passant pel coll de Tebarray fins arribar al refugi de Respomuso.
Al dia següent varem sortir en direcció al Gran Facha (3005m.).
La Cristina i l’Anna van fer cim, i varem continuar capa el refugi de Wallon ( 1812 m. ) un paratge preciós, esta situat al costat d’un riu al qual ens varem, més o menys, banya.
Al dia següent varem continuar el nostre camí capa Panticosa un altre cop. Ens varen llevar amb molta boira, però aviat es va aixecar i el dia era clar i a solejat.