Estic de canvis

Com Podeu veure, estic fent canvis d’aspecte al meu blogg. Potser faré alguns canvis més, posaré, trauré, no ser,

s’admeten suggeriments.

TRAVESSA PANTICOSA

Un moment per recordar.

La Cristina, l’Anna i Jo, varem fer, una travessa, sortint del refugi, La Casa de Piedra a Panticosa ( 1630 m.), passant per Respomuso (2200 m.) i el refugi de Wallon ( 1812 m. ), a França, i un altre cop a Panticosa.

Varem sortir de Panticosa agafant el GR-11 i enfilant-nos en direcció al embasament de Bachimaña i a continuació Los Ibones Azules, per continuar pujant fins el Coll de Los Infiernos ( 2721 m. ).
Un cop varem arribar al Ibon Tebarray, ens varem desviar per assolir el cim de Los Infiernos, ( són tres, 3073 m., 3076 m.,3082 m.) tot i haver arribat força amunt, només l’Anna va fer cim. Tornat al camí, varen continuar passant pel coll de Tebarray fins arribar al refugi de Respomuso.
Al dia següent varem sortir en direcció al Gran Facha (3005m.).
La Cristina i l’Anna van fer cim, i varem continuar capa el refugi de Wallon ( 1812 m. ) un paratge preciós, esta situat al costat d’un riu al qual ens varem, més o menys, banya.
Al dia següent varem continuar el nostre camí capa Panticosa un altre cop. Ens varen llevar amb molta boira, però aviat es va aixecar i el dia era clar i a solejat.

SANT VALENTÍ

Atenció!!!

No ens deixem emportar per la febre del consumisme. L’amor es molt més que un bon regal un dia concret. Així que no embruteu la màgia d’aquest sentiment entaforant-vos en un centre comercial, on per altre vendran us vendran la moto.


Si veieu un cor gegant vermell...fugiu!!!


L’amor es més que tot això. Viviu-lo cada dia.

ICERTIC'08

Aquest cap de Setmana a estat la
trobada d’escalada en gel de la Vall de Boi,
l’Icertic ’08.
Tot una desfilada de piolets,
grampons ...i amants del gel.

Era el primer cop que anava, així que tot era nou per a mi. Mai no havia fet gel i l’idea era fer un curset d’iniciació. Però no va resultar com esperava. Érem més de 20 persones , no mes tres cordes i un fred que pelava, i ens van ratllà una mica ja que no més varem pujar un cop desprès de gairebé dues hores.
Estàvem desil·lusionats ja que no varem tocar gel ni practicar amb el piolet.

Però la cosa va canviar, l’endemà amb la resta de companys varem tornar a la cantera amb l’intenció de treure’ns el mal gust de boca. I així va ser, encara que jo no les tenia totes, vaig pujar una de les vies, no hi havia tanta gent hi ens asseguraven uns nois, tot s’ha de dir, molt macos.
Capa les onze hi havia una competició de velocitat, la sorpresa és, que encara no se com vaig acaba participant, jo que no havia tocat un piolet con deu mana en vaig veure davant una rampa de gel per on és suposava que havia de pujar al més rapit possible, això si, sense piolet només amb crampons, que al cap de vall pel que havia practicat tan m'era fero amb o sense piolets. No se com en van convenç-se i m’ho vaig passar d’alló més bé. També he de dir que vaig quedar l’ultima i l’espectacle va estar assegurat.

Motxilla que ens va tocar al sorteig.

Grampons de gel que ens va tocar al sorteig.