BON NADAL
I
FELIÇ ANY NOU 2009
L'hivern
6/12/08
UN MOMENT PER RECORDAR
Agost de 2006,
L’Auvernia, una regió volcànica al massís central francès, fins allà vam arribar la Paqui i Jo.
És una regió composta per quatre departaments, l’Haute, Loire, el Puy de Dome, l’Allier i el Cantal. Per arribar-hi van passar pel famós viaducte de Millau., de 2460 m. de distància.
Després de visitar la zona de l' Auvernia, ens vam arribar fins a Carcassonne, una vila medieval fortificada , la “Cité “.
L’Auvernia, una regió volcànica al massís central francès, fins allà vam arribar la Paqui i Jo.
És una regió composta per quatre departaments, l’Haute, Loire, el Puy de Dome, l’Allier i el Cantal. Per arribar-hi van passar pel famós viaducte de Millau., de 2460 m. de distància.
Després de visitar la zona de l' Auvernia, ens vam arribar fins a Carcassonne, una vila medieval fortificada , la “Cité “.
14/11/08
BÒSTON
Breu Historia De Bòston:
Bòston, és una de les ciutats americanes més velles del país. Va ser batejada amb el nom de Trimountain ( Tres Muntanyes ) però va ser rebatejada com a Bòston en homenatge a la ciutat anglesa de Bòston ( Lincolnshire ). Va ser fundada el 17 de novembre de 1630, per els colons puritans vinguts d’Anglaterra. S’instal·laren en aquestes terres i crearen la primera escola pública dels Estats Units al 1636 i la primera col·legiatura en Newtowne ( després serà Cambridge ) anomenada Harvard.
Després d’estar en una ciutat com Nova York, grisa, massificada, molt freda. Bòston és tot un descans, un relax per la vista i les oïdes. La ciutat te un altre color, la gent es molt més amable, els carres son nets... un contrast agradable.
No sabíem per on començaríem la nostre visita a la ciutat, i llavors vam veure una línea al terra vermella...que seria? Enseguida vam deduir que era una ruta per seguir a peu,i ho vam fer. Era tota una incògnita on acabaríem però ja ens estava be una mica d’aventura urbana.
Va resultar que ens va dur per tota la ciutat, passant pels llocs més importants i ens ho vam passar molt be.
Ens va dur fins un dels edificis més antics de la ciutat, La Casa Vella De L’ Estat, del segle XVIII contrastant amb edificis del segle XIX i XX . També van passar per un carrer on ens vam emocionar molt, una de les cases tenia una senyera Catalana onejant a la porta, quin moment. I l’estadi dels Red Sox, anomenat Fenway Park, un dels estadis de beisbol més antic i petit d’Amèrica, construït el 1912.
Ja a la nit, havíem de sopar i van acostar-nos fins el local de la mítica sèrie Cheers, on ens vam menjar una hamburguesa, com no.
Bòston, és una de les ciutats americanes més velles del país. Va ser batejada amb el nom de Trimountain ( Tres Muntanyes ) però va ser rebatejada com a Bòston en homenatge a la ciutat anglesa de Bòston ( Lincolnshire ). Va ser fundada el 17 de novembre de 1630, per els colons puritans vinguts d’Anglaterra. S’instal·laren en aquestes terres i crearen la primera escola pública dels Estats Units al 1636 i la primera col·legiatura en Newtowne ( després serà Cambridge ) anomenada Harvard.
Després d’estar en una ciutat com Nova York, grisa, massificada, molt freda. Bòston és tot un descans, un relax per la vista i les oïdes. La ciutat te un altre color, la gent es molt més amable, els carres son nets... un contrast agradable.
No sabíem per on començaríem la nostre visita a la ciutat, i llavors vam veure una línea al terra vermella...que seria? Enseguida vam deduir que era una ruta per seguir a peu,i ho vam fer. Era tota una incògnita on acabaríem però ja ens estava be una mica d’aventura urbana.
Va resultar que ens va dur per tota la ciutat, passant pels llocs més importants i ens ho vam passar molt be.
Ens va dur fins un dels edificis més antics de la ciutat, La Casa Vella De L’ Estat, del segle XVIII contrastant amb edificis del segle XIX i XX . També van passar per un carrer on ens vam emocionar molt, una de les cases tenia una senyera Catalana onejant a la porta, quin moment. I l’estadi dels Red Sox, anomenat Fenway Park, un dels estadis de beisbol més antic i petit d’Amèrica, construït el 1912.
Ja a la nit, havíem de sopar i van acostar-nos fins el local de la mítica sèrie Cheers, on ens vam menjar una hamburguesa, com no.
30/10/08
2/9/08
CINC CIMS
Aquest juliol, aprofitant la jornada intensiva, hem omplert les tardes fent petits cims propers.
3 de juliol de 2008,
31 de juliol de 2008,
3 de juliol de 2008,
CASTELL DE L’ ERAMPRUNYÀ.
Cim situat al terme municipal de Gavà. Per la carretera que puja a Begues arriben a l’ermita de la Mare de Deu de Bruguers, des d’on surt el camí que ens dura al castell.
Cim situat al terme municipal de Gavà. Per la carretera que puja a Begues arriben a l’ermita de la Mare de Deu de Bruguers, des d’on surt el camí que ens dura al castell.
7 de juliol de 2008,
CREU DE L’ARAGALL. ( 548 m. )
Cim situat a la Serra de l’Ordal. Vam comença el camí al poble de Castelví de Rosanes.
Cim situat a la Serra de l’Ordal. Vam comença el camí al poble de Castelví de Rosanes.
15 de juliol de 2008,
PUIG VICENÇ. ( 467 m. )
Es surt de d’urbanització Selva Negra que esta situada a Vallirana.
Es surt de d’urbanització Selva Negra que esta situada a Vallirana.
24 de juliol de 2008,
SANT SALVADOR DE LES ESPASES. ( 413 m. )
Vam sortir des de Olesa de Montserrat. L’ermita esta situada al punt de confluència dels termes d’ Esparraguera, Olesa i Vacarisses.
Vam sortir des de Olesa de Montserrat. L’ermita esta situada al punt de confluència dels termes d’ Esparraguera, Olesa i Vacarisses.
31 de juliol de 2008,
SANT JERONI. ( 1236 m. )
Cim situat a la mítica muntanya de Montserrat. Vam sortir del monestir, pujant nombroses escales que ens acompanyaran tot el camí.
Cim situat a la mítica muntanya de Montserrat. Vam sortir del monestir, pujant nombroses escales que ens acompanyaran tot el camí.
31/8/08
A VISTA D’OCELL
Vull compartir amb vosaltres les vistes que es poden veure des de l’edifici més alt de Nova York, L’Empire State.
És impressionant la quantitat d’edificis i cases que arriba haver. Fins on la vista arriba només veiem cases i més cases, només un petit rectangle verd dona una mica d’aire “ pur “ en mig de tan formigó, i com no l’immens oceà Atlàntic.
És impressionant la quantitat d’edificis i cases que arriba haver. Fins on la vista arriba només veiem cases i més cases, només un petit rectangle verd dona una mica d’aire “ pur “ en mig de tan formigó, i com no l’immens oceà Atlàntic.
Que petit et veus quan tot és tan immens al teu voltant.
12/7/08
CIM DEL TENDEÑERA
Tendeñera 2853 m.
Desnivell 1550 m.
Hosca, 29 de juny de 2008
Des de Bujaruelo, on vam fer un bivac, vam sortir de bon matí per trobar-nos amb la resta de grup que van dormir al costat de la cabana a la vall de Ribereta de Otal.
Vam comença a caminar seguin les senyals del GR-11 que sortia de darrera la cabana i ens vam començar a enfilar pel costa de Ordiso. Després d’una bona estona fen zigz-zgues, vam arribar al Coll del tendeñera. Des de allà remontan per pendents que algú considera moderada ( 30 º ) però que per a mi va ser un suplici, sobre tot la baixada amb aquella pendent “ moderada “, vam arribar al cim crestejant.
Desnivell 1550 m.
Hosca, 29 de juny de 2008
Des de Bujaruelo, on vam fer un bivac, vam sortir de bon matí per trobar-nos amb la resta de grup que van dormir al costat de la cabana a la vall de Ribereta de Otal.
Vam comença a caminar seguin les senyals del GR-11 que sortia de darrera la cabana i ens vam començar a enfilar pel costa de Ordiso. Després d’una bona estona fen zigz-zgues, vam arribar al Coll del tendeñera. Des de allà remontan per pendents que algú considera moderada ( 30 º ) però que per a mi va ser un suplici, sobre tot la baixada amb aquella pendent “ moderada “, vam arribar al cim crestejant.
UN RECORREGUT PER ALGUNS DELS EDIFICIS DE NOVA YORK.
L’skyline més famós del món es troba a la ciutat de Nova York.
Aquets són alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat:
FLATIRON:
El seu nom original és Fuller. Es va acabar al 1929 .Avui dia no és un edifici que destaqui per la seva alçada que en la seva època va ser un dels mes alts de la ciutat, però segueix sen un edifici dels més emblemàtics.
L’edifici és d’estil modernista, dissenyat per Daniel Bumham que va haver de dissenyar un edifici per a un solar triangular.
Al extrem més arrodonit de la torra només te 2 metres d’ample.
Te 22 pisos, i 87 metres d’alt.
Es troba en la intersecció entre la 5ª Avinguda y Broadway.
SEU DE L’ONU
Edifici construït entre 1949 i 1950 vora l’East River a Nova York. Es troba sobre 18 acres de terra que és territori Internacional i pertany a les Nacions Unides.
Fora ondegen les 191 banderes posades per ordre alfabètic.
Aquets són alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat:
FLATIRON:
El seu nom original és Fuller. Es va acabar al 1929 .Avui dia no és un edifici que destaqui per la seva alçada que en la seva època va ser un dels mes alts de la ciutat, però segueix sen un edifici dels més emblemàtics.
L’edifici és d’estil modernista, dissenyat per Daniel Bumham que va haver de dissenyar un edifici per a un solar triangular.
Al extrem més arrodonit de la torra només te 2 metres d’ample.
Te 22 pisos, i 87 metres d’alt.
Es troba en la intersecció entre la 5ª Avinguda y Broadway.
EDIFICI CHRYSLER:
Edifici dissenyat per William Van Alen y venut a Walter P. Chrysler com a seu central de la seva companyia.
D’estil Art-decó, va haver de competir amb el Banc de Manhattan per ser l’edifici més alt del món, i el 23 d’octubre de 1929 amb la col·locació, fins aleshores secreta,de la cúpula tan característica, va aconseguir el seu objectiu amb 318 m. d’alçada.
L’ ornamentació de la cúpula, està basada en els tapacubs que es feien servir en aquell moment als automòbils Chrysler.
EMPIRE STATE:
443,5 m. d’alçada ( inclosa l’antena ) i 102 pisos.
D’estil Art-Decó, dissenyat per l’estudi d’arquitectes Shreve, Lamb i Hermon.
Va ser construït entre 1929 i 1931, durant la gran depressió. Només 410 dies van trigar en construir l’edifici i 3400 obrers van treballar a la vegada.
El seu nom ve donat pel sobrenom que te l’Estat de Nova York, Estat Imperi.
SEU DE L’ONU
Edifici construït entre 1949 i 1950 vora l’East River a Nova York. Es troba sobre 18 acres de terra que és territori Internacional i pertany a les Nacions Unides.
Fora ondegen les 191 banderes posades per ordre alfabètic.
A un dels costats s’alça la figura d’un Sant Jordi matant el Drac.
20/6/08
LA MEVA PRIMERA VIA
Carai quin estreno! La meva primera via i el temps en contra.
Vam anar el diumenge 15 de juny a Montserrat. Després de pujar les escales que mai s’acaben i treien el fetge per la boca vam decidir fer una petita via...ah!!! una via ? Jo no n’ havia fet cap!
La cosa no millorava, cada vegada es tapava més. Un cop vam arribar a peu de via, jo com sempre no ho veia clar, i no precisament per la boira. La via amb el nom de Neuromante ( nº 2 ), és la que vam fer, quins noms que posen a les vies.
Primer va pujar l’Ivan fins la reunió i després vaig comença a puja jo, i ja vaig tenir problemes, no hi havia manera d’agafar alçada, que si al peu aquí, que si al peu allà, no puc, no puc! Però a la fi vaig veure la llum i no em va parar res fins a la reunió.
Deu meu quin macramé de corda, cintes i que se jo!! Seguin al peu de la lletra les instruccions de l’Ivan, un cop el Marcos i la Luda van ser a la reunió vaig comença a desfer aquell macramé, quins nervis! Lliura! vaig cridar, i vaig comença a pujar l’últim tram.
Un cop arribat d’alt, ostres! no es veia res de res, tot era tapat per una boira espessa. Vaja, vaja...s’ha de baixar, uf!
D’alt l’agulla hi havia dos nois, i vam aprofitar la seva corda per baixar. Després del noi vaig baixar jo, amb la rasca que feia i jo com suava, però molt be, entre boira, vent i una humitat que calava vaig arribar d’una pesa.
Aquesta és l’aventura de la meva primera via, gracies Ivan, Marcos i Luda.
Vam anar el diumenge 15 de juny a Montserrat. Després de pujar les escales que mai s’acaben i treien el fetge per la boca vam decidir fer una petita via...ah!!! una via ? Jo no n’ havia fet cap!
La cosa no millorava, cada vegada es tapava més. Un cop vam arribar a peu de via, jo com sempre no ho veia clar, i no precisament per la boira. La via amb el nom de Neuromante ( nº 2 ), és la que vam fer, quins noms que posen a les vies.
Primer va pujar l’Ivan fins la reunió i després vaig comença a puja jo, i ja vaig tenir problemes, no hi havia manera d’agafar alçada, que si al peu aquí, que si al peu allà, no puc, no puc! Però a la fi vaig veure la llum i no em va parar res fins a la reunió.
Deu meu quin macramé de corda, cintes i que se jo!! Seguin al peu de la lletra les instruccions de l’Ivan, un cop el Marcos i la Luda van ser a la reunió vaig comença a desfer aquell macramé, quins nervis! Lliura! vaig cridar, i vaig comença a pujar l’últim tram.
Un cop arribat d’alt, ostres! no es veia res de res, tot era tapat per una boira espessa. Vaja, vaja...s’ha de baixar, uf!
D’alt l’agulla hi havia dos nois, i vam aprofitar la seva corda per baixar. Després del noi vaig baixar jo, amb la rasca que feia i jo com suava, però molt be, entre boira, vent i una humitat que calava vaig arribar d’una pesa.
Aquesta és l’aventura de la meva primera via, gracies Ivan, Marcos i Luda.
L'Ivan
La Luda
El Marcos
i
La Luda
1/6/08
VIATGE A NOVA YORK
Ja he tornat del viatge tan esperat, s’ha fet curt, be com tot lo bo, curt però intens. Quina manera de caminar,realment és la gran ciutat. 
Dissenyat per Frederick Lawolmsted i Clavert Vaux, esta situat a l’Illa de Manhattan i te 3, 41 Km2.
Primer de tot ens posem en situació.
BREU HISTORIA DE LA CIUTAT
Els europeus van arribar al continent americà al 1621.
Es van instal·lar els holandesos, fundant una ciutat anomenada Nova Amsterdam. Però serien els anglesos al 1664 qui es van fer amb el territori batejant-lo amb el nom de Nova York.
Actualment és la ciutat més poblada dels Estats Units d’amèrica i és la tercera aglomeració urbana més gran del món per quantitat d’habitants.
La ciutat es compon de cinc districtes, El Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i State Island.
Te més de 8,2 milions de neoyorquins, en un area de 830 km2. aprox.
NOVA YORK ( Primera Part )
Els taxis grocs, tan característics de Nova York, inunden els carres de la ciutat, els cotxes de bombers van d’un costat al l’altre, sirenes a munt i avall... tot s’ha de dir, els agrada cridar l’atenció. Realment és com estar en un gran escenari d’una pel·lícula d’aquestes que em vist tantes vegades per la tele.
Els europeus van arribar al continent americà al 1621.
Es van instal·lar els holandesos, fundant una ciutat anomenada Nova Amsterdam. Però serien els anglesos al 1664 qui es van fer amb el territori batejant-lo amb el nom de Nova York.
Actualment és la ciutat més poblada dels Estats Units d’amèrica i és la tercera aglomeració urbana més gran del món per quantitat d’habitants.
La ciutat es compon de cinc districtes, El Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i State Island.
Te més de 8,2 milions de neoyorquins, en un area de 830 km2. aprox.
NOVA YORK ( Primera Part )
Els taxis grocs, tan característics de Nova York, inunden els carres de la ciutat, els cotxes de bombers van d’un costat al l’altre, sirenes a munt i avall... tot s’ha de dir, els agrada cridar l’atenció. Realment és com estar en un gran escenari d’una pel·lícula d’aquestes que em vist tantes vegades per la tele.
CENTRAL PARK, el pulmó de la ciutat, un lloc on el temps es para, la bogeria , les corregudes de la gent amunt i avall, dins el parc, tot i esta situat al mig de la ciutat és com si quedes aïllat de la resta del món. La gent corre, passeja i es relaxa pels centenars de racons que amaga aquest parc.
Dissenyat per Frederick Lawolmsted i Clavert Vaux, esta situat a l’Illa de Manhattan i te 3, 41 Km2.
El Strawberry Fields, es troba a la part central del parc, va ser inaugurat per Yoko Ono en memòria de John Lennon assassinat molt a prop, cinc anys després. Diferents països van enviar regals un d’aquells Itàlia, un mosaic amb la paraula Imagine al mig.
Central Park, el pulmó de la ciutat, un lloc on el temps es para, la bogeria , les corregudes de la gent amunt i avall, dins el parc, tot i esta situat al mig de la ciutat és com si quedes aïllat de la resta del món. La gent corre, passeja i es relaxa pels centenars de racons que amaga aquest parc.
Central Park, el pulmó de la ciutat, un lloc on el temps es para, la bogeria , les corregudes de la gent amunt i avall, dins el parc, tot i esta situat al mig de la ciutat és com si quedes aïllat de la resta del món. La gent corre, passeja i es relaxa pels centenars de racons que amaga aquest parc.
1/5/08
PER FI !!!
Hola amics!! Us he tingut un pel, be no ens enganyem, un massa abandonats.
L’excusa, un parell d’exàmens que m’ han tingut ocupada.
Però ja sóc aquí i no per molt de temps, ja que dissabte me’n vaig de viatge, on?? Je,je...
Us poso una imatge,...
Uf! Que complicat endevinar on és...aquests taxis grocs...
Doncs si heu dit Nova York, l'heu encertat, " la gran poma "
Hi he estat pensant... a qui m’hi puc trobar en aquella gran ciutat?
Spiderman !!! King Kong !!!
Ostres quina passada si miro amunt i veig un payo amb malles saldant d’edifici en edifici, o una criatura estranya...que fort...
Es clar, hem de pensar que és Nova York, i pot passar de tot, així que estaré atenta per si veig un súper heroi.
Bé, us tindré informats de les meves aventures a la Gran Ciutat.
17/3/08
Estic de canvis
Com Podeu veure, estic fent canvis d’aspecte al meu blogg. Potser faré alguns canvis més, posaré, trauré, no ser,
s’admeten suggeriments.
25/2/08
TRAVESSA PANTICOSA
Un moment per recordar.
La Cristina, l’Anna i Jo, varem fer, una travessa, sortint del refugi, La Casa de Piedra a Panticosa ( 1630 m.), passant per Respomuso (2200 m.) i el refugi de Wallon ( 1812 m. ), a França, i un altre cop a Panticosa.
Varem sortir de Panticosa agafant el GR-11 i enfilant-nos en direcció al embasament de Bachimaña i a continuació Los Ibones Azules, per continuar pujant fins el Coll de Los Infiernos ( 2721 m. ).
Un cop varem arribar al Ibon Tebarray, ens varem desviar per assolir el cim de Los Infiernos, ( són tres, 3073 m., 3076 m.,3082 m.) tot i haver arribat força amunt, només l’Anna va fer cim. Tornat al camí, varen continuar passant pel coll de Tebarray fins arribar al refugi de Respomuso.
Al dia següent varem sortir en direcció al Gran Facha (3005m.).
La Cristina i l’Anna van fer cim, i varem continuar capa el refugi de Wallon ( 1812 m. ) un paratge preciós, esta situat al costat d’un riu al qual ens varem, més o menys, banya.
Al dia següent varem continuar el nostre camí capa Panticosa un altre cop. Ens varen llevar amb molta boira, però aviat es va aixecar i el dia era clar i a solejat.
14/2/08
SANT VALENTÍ
Atenció!!!
No ens deixem emportar per la febre del consumisme. L’amor es molt més que un bon regal un dia concret. Així que no embruteu la màgia d’aquest sentiment entaforant-vos en un centre comercial, on per altre vendran us vendran la moto.
Si veieu un cor gegant vermell...fugiu!!!
L’amor es més que tot això. Viviu-lo cada dia.
11/2/08
ICERTIC'08
Aquest cap de Setmana a estat la
trobada d’escalada en gel de la Vall de Boi,
l’Icertic ’08.
Tot una desfilada de piolets,
grampons ...i amants del gel.
Era el primer cop que anava, així que tot era nou per a mi. Mai no havia fet gel i l’idea era fer un curset d’iniciació. Però no va resultar com esperava. Érem més de 20 persones , no mes tres cordes i un fred que pelava, i ens van ratllà una mica ja que no més varem pujar un cop desprès de gairebé dues hores.
Estàvem desil·lusionats ja que no varem tocar gel ni practicar amb el piolet.
Però la cosa va canviar, l’endemà amb la resta de companys varem tornar a la cantera amb l’intenció de treure’ns el mal gust de boca. I així va ser, encara que jo no les tenia totes, vaig pujar una de les vies, no hi havia tanta gent hi ens asseguraven uns nois, tot s’ha de dir, molt macos.Capa les onze hi havia una competició de velocitat, la sorpresa és, que encara no se com vaig acaba participant, jo que no havia tocat un piolet con deu mana en vaig veure davant una rampa de gel per on és suposava que havia de pujar al més rapit possible, això si, sense piolet només amb crampons, que al cap de vall pel que havia practicat tan m'era fero amb o sense piolets. No se com en van convenç-se i m’ho vaig passar d’alló més bé. També he de dir que vaig quedar l’ultima i l’espectacle va estar assegurat.
Motxilla que ens va tocar al sorteig.
Grampons de gel que ens va tocar al sorteig.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)