BONES FESTES!!!!!

LA CASTANYADA

Com ja es tradicional aquest any també vàrem celebrar la castanyada, i la seva “ famosa” gimcana. Vilanova de Prades va ser el lloc escollit aquest any.

Al matí del dissabte vam anar a escalar un grup, no coneixíem la zona, però segons las ressenyes la cosa era seria. El dia ens va acompanyar i tot i la dificultat d’algunes vies ens ho vam passar molt bé, i fins que el sol no es va pondre no vam anar...no a la casa...sinó al bar del poble on com sempre, quedem tots avanç d’anar a la casa a sopar...i després...les castanyes i la esperada Gimcana on la gent es transforma traient la “ bèstia ” que dur dins, es una teràpia per a tothom, excepte per les organitzadores, que patim un estrès que no es treu així com així. Desprès de tan atac incontrolat necessitem...“ una mica de carinyo ”...
Que dur que es....
Al dia seguen, desprès de la festa, la gent es dispersa organitzant petites activitats, excursions, escalada, visites culturals, sentada al bar del poble... tot es vàlid per agafar gana pel dinar, on tots ens tornem a trobar.
I be, la gent poc a poc marxen fins l’any vinent.


Aquesta es una prova irrefutable de l'estrès que hem de soportar...un allau incontrolat, fora de si...de participants...us hem fixat noies...

ESCALADA A " LA FACU "

La Facu, es una zona d’escalada que esta situada a Canyelles, entre Vilanova i Vilafranca.

Van anar el dissabte 20 d'octubre a passar el dia, ens va fer un dia molt bo, però capa la tarda es va comença a ennuvolar.

Al matí com ja es costum, vam parar a esmorzar, que seria un dia d’escalada sense l’esmorzar de rigor?

Ens vam posar en marxa, ja amb l’estómac ple i amb ganes de fer mínim 6e. ( be jo amb pujar un quart senzill amb conformo ).

PUJADA A L'ANETO' 05

Fa un parell d'anys, al juny del 2005, van puja un grup d'amigues al cim de l'Aneto.
Va ser una sortida tota de dones. Vam dormir al collado de Coronas amb tendes de campanya, i al dia següent van puja assolint cim.

CASTELL DE L’ERAMPRUNYÀ

Vaig anar una tarda fins el castell, feia temps que no hi pujava i en van entrar ganes de tornar-hi, es un lloc magnífic. Es proper a casa nostre i te unes magnifiques vistes.
Es una excursió tranqui-la, i fàcil de fer, on la imaginació i l’entorn et trasllada en el temps.

Les restes del castell d' Eramprunyà estan ubicades dalt d' una muntanya entre penya-segats amb magnífiques vistes del Delta del Llobregat i part del Garraf.
Consta de tres recintes fortificats: l' exterior, on s’hi poden veure l’antiga muralla, l’ermita de Sant Miquel de l’Eramprunyà i les runes del castell gòtic.

L’ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà

té dues parts: una de romànica,
del segle XIII, i una de renaixentista, del 1509 .

Al voltant de l’ermita es poden veure tombes antropomorfes i també una inscripció a la roca

realitzada per Jaume Marc, senyor d'Eramprunyà

al segle XIV.

Història
Va ser la seu de terme del castell d'Erampruny en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat.
Construït com a part del sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi i com a seu de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Barcelona. Al segle XIV va ser adquirit pels Marc, família de cavallers i poetes. Durant les guerres remences del segle XV el castell queda molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la possessió del castell i la baronia d'Eramprunyà, fins que a finals del segle XIX és adquirit per Manel Girona.

CIM DE MULLERES

30 de Juny, camí del refugi de L'Hospital de Vielha, on vam fer nit. Però quina nit, Mai Mes!!!, si heu de passar la nit aquí, porteu-vos taps per a les orelles, aquells somiers son infernals, era com dormir en un niu de grills...

De bon matí, sobre les 6:30 h. ens vam llevar. El dia no era gaire clar i conforme avançava el matí la situació no millirava.

Vam arrivar al refugi de llauna, vam menjar una mica i envista que la situacio no canviava vam decidir tornar.

Vam fer be, perquè es va començar a tapar de boira, el cim i el refugi de llauna era tot tapat.

Pel camí, aixó si per no perdre el costum les fotos a floretes que no faltin

TRAVESSA AL MIDI D'OSSAU

Donar la volta al Midi, val la pena. Tot i la pluja, i la boira que ens va acompanyà tota la pujada fins al refugi. L'esforç va ser recompensat. El dia següent davant dels nostres ulls sota un cel blau s'aixecava al Midi d'Ossau.

L' inspiració en va envair, com poseïda sota la pluja vaig començar a fer fotos a totes les flors que veia.

És un món que mai no havia prestat atenció, els colors i les formes....