A VISTA D’OCELL

Vull compartir amb vosaltres les vistes que es poden veure des de l’edifici més alt de Nova York, L’Empire State.
És impressionant la quantitat d’edificis i cases que arriba haver. Fins on la vista arriba només veiem cases i més cases, només un petit rectangle verd dona una mica d’aire “ pur “ en mig de tan formigó, i com no l’immens oceà Atlàntic.

Que petit et veus quan tot és tan immens al teu voltant.

CIM DEL TENDEÑERA

Tendeñera 2853 m.
Desnivell 1550 m.
Hosca, 29 de juny de 2008

Des de Bujaruelo, on vam fer un bivac, vam sortir de bon matí per trobar-nos amb la resta de grup que van dormir al costat de la cabana a la vall de Ribereta de Otal.
Vam comença a caminar seguin les senyals del GR-11 que sortia de darrera la cabana i ens vam començar a enfilar pel costa de Ordiso. Després d’una bona estona fen zigz-zgues, vam arribar al Coll del tendeñera. Des de allà remontan per pendents que algú considera moderada ( 30 º ) però que per a mi va ser un suplici, sobre tot la baixada amb aquella pendent “ moderada “, vam arribar al cim crestejant.

UN RECORREGUT PER ALGUNS DELS EDIFICIS DE NOVA YORK.

L’skyline més famós del món es troba a la ciutat de Nova York.

Aquets són alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat:

FLATIRON:
El seu nom original és Fuller. Es va acabar al 1929 .Avui dia no és un edifici que destaqui per la seva alçada que en la seva època va ser un dels mes alts de la ciutat, però segueix sen un edifici dels més emblemàtics.
L’edifici és d’estil modernista, dissenyat per Daniel Bumham que va haver de dissenyar un edifici per a un solar triangular.
Al extrem més arrodonit de la torra només te 2 metres d’ample.
Te 22 pisos, i 87 metres d’alt.
Es troba en la intersecció entre la 5ª Avinguda y Broadway.

EDIFICI CHRYSLER:
Edifici dissenyat per William Van Alen y venut a Walter P. Chrysler com a seu central de la seva companyia.
D’estil Art-decó, va haver de competir amb el Banc de Manhattan per ser l’edifici més alt del món, i el 23 d’octubre de 1929 amb la col·locació, fins aleshores secreta,de la cúpula tan característica, va aconseguir el seu objectiu amb 318 m. d’alçada.
L’ ornamentació de la cúpula, està basada en els tapacubs que es feien servir en aquell moment als automòbils Chrysler.

EMPIRE STATE:
443,5 m. d’alçada ( inclosa l’antena ) i 102 pisos.

D’estil Art-Decó, dissenyat per l’estudi d’arquitectes Shreve, Lamb i Hermon.
Va ser construït entre 1929 i 1931, durant la gran depressió. Només 410 dies van trigar en construir l’edifici i 3400 obrers van treballar a la vegada.
El seu nom ve donat pel sobrenom que te l’Estat de Nova York, Estat Imperi.

SEU DE L’ONU
Edifici construït entre 1949 i 1950 vora l’East River a Nova York. Es troba sobre 18 acres de terra que és territori Internacional i pertany a les Nacions Unides.
Fora ondegen les 191 banderes posades per ordre alfabètic.

A un dels costats s’alça la figura d’un Sant Jordi matant el Drac.

LA MEVA PRIMERA VIA

Carai quin estreno! La meva primera via i el temps en contra.
Vam anar el diumenge 15 de juny a Montserrat. Després de pujar les escales que mai s’acaben i treien el fetge per la boca vam decidir fer una petita via...ah!!! una via ? Jo no n’ havia fet cap!
La cosa no millorava, cada vegada es tapava més. Un cop vam arribar a peu de via, jo com sempre no ho veia clar, i no precisament per la boira. La via amb el nom de Neuromante ( nº 2 ), és la que vam fer, quins noms que posen a les vies.
Primer va pujar l’Ivan fins la reunió i després vaig comença a puja jo, i ja vaig tenir problemes, no hi havia manera d’agafar alçada, que si al peu aquí, que si al peu allà, no puc, no puc! Però a la fi vaig veure la llum i no em va parar res fins a la reunió.
Deu meu quin macramé de corda, cintes i que se jo!! Seguin al peu de la lletra les instruccions de l’Ivan, un cop el Marcos i la Luda van ser a la reunió vaig comença a desfer aquell macramé, quins nervis! Lliura! vaig cridar, i vaig comença a pujar l’últim tram.
Un cop arribat d’alt, ostres! no es veia res de res, tot era tapat per una boira espessa. Vaja, vaja...s’ha de baixar, uf!
D’alt l’agulla hi havia dos nois, i vam aprofitar la seva corda per baixar. Després del noi vaig baixar jo, amb la rasca que feia i jo com suava, però molt be, entre boira, vent i una humitat que calava vaig arribar d’una pesa.

Aquesta és l’aventura de la meva primera via, gracies Ivan, Marcos i Luda.

L'Ivan

La Luda

El Marcos

i

La Luda