Ja arribat l’època en que ens posem morenets, i no serem menys, així que a la platja s’ha dit.

- Cala Mateua, L'Escala.

-Cala entre Tosa i St. Feliu de Guxols.

Per a variar una mica vam decidir anar fins al Canal Olímpic a fer caiac. El lloc esta be, és una mica campi qui pugi. El lloguer, a 10€ per caiac, es treu d’una màquina i amb el tiquet et dirigeixes a la persona que et dona els rems i el armilla salvavides i a buscar els caiacs a l’altra punta del canal...i au! Puja com pugis sense caure a l’aigua...je,je!!! S’ha de dir que no vam caure i que ho vam fer força be.

- Canal Olimpic.

CASTELL DE L’ERAMPRUNYÀ

Vaig anar una tarda fins el castell, feia temps que no hi pujava i en van entrar ganes de tornar-hi, es un lloc magnífic. Es proper a casa nostre i te unes magnifiques vistes.
Es una excursió tranqui-la, i fàcil de fer, on la imaginació i l’entorn et trasllada en el temps.

Les restes del castell d' Eramprunyà estan ubicades dalt d' una muntanya entre penya-segats amb magnífiques vistes del Delta del Llobregat i part del Garraf.
Consta de tres recintes fortificats: l' exterior, on s’hi poden veure l’antiga muralla, l’ermita de Sant Miquel de l’Eramprunyà i les runes del castell gòtic.

L’ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà

té dues parts: una de romànica,
del segle XIII, i una de renaixentista, del 1509 .

Al voltant de l’ermita es poden veure tombes antropomorfes i també una inscripció a la roca

realitzada per Jaume Marc, senyor d'Eramprunyà

al segle XIV.

Història
Va ser la seu de terme del castell d'Erampruny en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat.
Construït com a part del sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi i com a seu de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Barcelona. Al segle XIV va ser adquirit pels Marc, família de cavallers i poetes. Durant les guerres remences del segle XV el castell queda molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la possessió del castell i la baronia d'Eramprunyà, fins que a finals del segle XIX és adquirit per Manel Girona.