BON NADAL
I
FELIÇ ANY NOU 2009
L'hivern
6/12/08
UN MOMENT PER RECORDAR
Agost de 2006,
L’Auvernia, una regió volcànica al massís central francès, fins allà vam arribar la Paqui i Jo.
És una regió composta per quatre departaments, l’Haute, Loire, el Puy de Dome, l’Allier i el Cantal. Per arribar-hi van passar pel famós viaducte de Millau., de 2460 m. de distància.
Després de visitar la zona de l' Auvernia, ens vam arribar fins a Carcassonne, una vila medieval fortificada , la “Cité “.
L’Auvernia, una regió volcànica al massís central francès, fins allà vam arribar la Paqui i Jo.
És una regió composta per quatre departaments, l’Haute, Loire, el Puy de Dome, l’Allier i el Cantal. Per arribar-hi van passar pel famós viaducte de Millau., de 2460 m. de distància.
Després de visitar la zona de l' Auvernia, ens vam arribar fins a Carcassonne, una vila medieval fortificada , la “Cité “.
14/11/08
BÒSTON
Breu Historia De Bòston:
Bòston, és una de les ciutats americanes més velles del país. Va ser batejada amb el nom de Trimountain ( Tres Muntanyes ) però va ser rebatejada com a Bòston en homenatge a la ciutat anglesa de Bòston ( Lincolnshire ). Va ser fundada el 17 de novembre de 1630, per els colons puritans vinguts d’Anglaterra. S’instal·laren en aquestes terres i crearen la primera escola pública dels Estats Units al 1636 i la primera col·legiatura en Newtowne ( després serà Cambridge ) anomenada Harvard.
Després d’estar en una ciutat com Nova York, grisa, massificada, molt freda. Bòston és tot un descans, un relax per la vista i les oïdes. La ciutat te un altre color, la gent es molt més amable, els carres son nets... un contrast agradable.
No sabíem per on començaríem la nostre visita a la ciutat, i llavors vam veure una línea al terra vermella...que seria? Enseguida vam deduir que era una ruta per seguir a peu,i ho vam fer. Era tota una incògnita on acabaríem però ja ens estava be una mica d’aventura urbana.
Va resultar que ens va dur per tota la ciutat, passant pels llocs més importants i ens ho vam passar molt be.
Ens va dur fins un dels edificis més antics de la ciutat, La Casa Vella De L’ Estat, del segle XVIII contrastant amb edificis del segle XIX i XX . També van passar per un carrer on ens vam emocionar molt, una de les cases tenia una senyera Catalana onejant a la porta, quin moment. I l’estadi dels Red Sox, anomenat Fenway Park, un dels estadis de beisbol més antic i petit d’Amèrica, construït el 1912.
Ja a la nit, havíem de sopar i van acostar-nos fins el local de la mítica sèrie Cheers, on ens vam menjar una hamburguesa, com no.
Bòston, és una de les ciutats americanes més velles del país. Va ser batejada amb el nom de Trimountain ( Tres Muntanyes ) però va ser rebatejada com a Bòston en homenatge a la ciutat anglesa de Bòston ( Lincolnshire ). Va ser fundada el 17 de novembre de 1630, per els colons puritans vinguts d’Anglaterra. S’instal·laren en aquestes terres i crearen la primera escola pública dels Estats Units al 1636 i la primera col·legiatura en Newtowne ( després serà Cambridge ) anomenada Harvard.
Després d’estar en una ciutat com Nova York, grisa, massificada, molt freda. Bòston és tot un descans, un relax per la vista i les oïdes. La ciutat te un altre color, la gent es molt més amable, els carres son nets... un contrast agradable.
No sabíem per on començaríem la nostre visita a la ciutat, i llavors vam veure una línea al terra vermella...que seria? Enseguida vam deduir que era una ruta per seguir a peu,i ho vam fer. Era tota una incògnita on acabaríem però ja ens estava be una mica d’aventura urbana.
Va resultar que ens va dur per tota la ciutat, passant pels llocs més importants i ens ho vam passar molt be.
Ens va dur fins un dels edificis més antics de la ciutat, La Casa Vella De L’ Estat, del segle XVIII contrastant amb edificis del segle XIX i XX . També van passar per un carrer on ens vam emocionar molt, una de les cases tenia una senyera Catalana onejant a la porta, quin moment. I l’estadi dels Red Sox, anomenat Fenway Park, un dels estadis de beisbol més antic i petit d’Amèrica, construït el 1912.
Ja a la nit, havíem de sopar i van acostar-nos fins el local de la mítica sèrie Cheers, on ens vam menjar una hamburguesa, com no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)