Sota la Lluna

Nadal 2011

2011-12-23T20:47:00.000+01:00

ARTISTES DE CARRER

2011-10-28T12:44:00.000+02:00

Quant vaig visitar Roma, després de veure mil i un vestigi arqueològic, ensopegant amb centenars de turistes un darrera l'altre, seguint tot tipus d' artefactes que duien els guies, per tal de no perdre el remat. Ens van trobar amb això, una exposició al aire lliure d'un esporàdic artista de carrer.

Representació visual de qualsevol tipus de ciutat turística en temporada alta.

A Roma vam veure tot tipus de senyal que el guia utilitzava per què el seu grup no es perdes. Vam veure , paraigües de tots colors, antenes de cotxe tunejades amb, llaços, flors, guants, pilotes de tenis...bé, un sinfi d'ingenis originals. A la foto podem observar un petit dibuix d'una persona que representa que està subjectant el pal de guia, i a l'extrem superior un mocador lligat. I ara us preguntareu, per què els auriculars? Doncs representen els turistes. Si us fitxeu molts grups van amb uns receptors on escolten el guia com dona la seva explicació, tots porten uns auriculars. Al menys a Roma, que és on es va fe la foto, això era així.

*********

" L'art no és un mirall per reflectir el món, sinó un martell amb el qual colpejar-lo. "

Vladimir MAIAKOVSKI.

CIUTADELLA IBÈRICA DE CALAFELL

2011-10-26T22:52:00.001+02:00

La Ciutadella ibèrica de Calafell és un jaciment on és practica l' arqueologia experimental. És va iniciar la reconstrucció de una bona part de l’assentament, per tal de que els visitats es poguéssim fer una idea de com vivien a l'Edat de Ferro. És el primer jaciment arqueològic de la Península Ibèrica que és reconstrueix a base de fer servir les mateixes tècniques i materials que possiblement va fer servir el poble Íber en aquella època.

La construcció es totalment amb els materials que van utilitzar els pobladors Íbers.

Utilitzaven la tova per fer espècies de maons.
La tova és una barreja de fang i palla assecada al sol.

Detall d'un acabat de paret amb una fusta com a caneló d'aigua.

Àmfores de diverses formes per què cadascuna pertany a un poble diferent, Ibers, fenicis...
Trobades al jaciment ens diu que aquest assentament tenia contacte amb altres pobles

Detall de varies toves al sol.

Estructura més alta del jaciment.

Per a més informació:

http://ciutadellaiberica.com/

ELS BROCH D' ESCÒCIA

2011-10-26T14:20:00.015+02:00

Els Brochs, son unes fortificacions que podem trobar al nord d'escòcia. Son unes edificacions circulars datades a l' Edat de Ferro i que podriem dir que son els antecessors dels castells.
Al viatge que vaig fer a Escòcia ( 1 de juliol 2011 ), vaig tenir l'oportunitat de poder veure un parell d'aquestes edificacions que son impressionants.

Son de forma circular, de doble mur i poden arribar als 13 metros d'alçada com el Broch de Mousa.

BROCH DE CARN LIATH

Interior del Broch des de on s'aprecia el doble mur.

Entrada al Broch

Detall de l' Entrada

Es situa al nord de Golspie. I te especial interès per què s'hi van trobar objectes de l' Edat de Ferro.

ELS BROCH DE GLENELG

Al poble de Glenelg s'hi troben dos Broch, el Dun Telve i el Dun Troddan.

Dun Troddan

Dun Telve

RUTA DELS CISTERS

2011-10-26T12:46:00.000+02:00

És tracta d'una ruta circular que enllaça tres monestirs de l'ordre dels Cisters ( GR175 ), El Monestir de Santes Creus ( Alt Camp ), El Monestir de Poblet ( conca de Barberà ) i El Monestir de Vallbona de les Monges( l' Urgell ), amb un total de 105 Km.

La nostre ruta comença al poble de Rocafort de Queralt on vam deixar el cotxe.

1ª ETAPA : ( Uns 24 km. )

- Rocafort de Queralt

- Montbrió de la Marca.

- El Pont d'Armentera.

- Monestir de Santes Creus.

- El Pla de Santa Maria.

- Figuerola del Camp. ( On vam dormir )

Rocafort de Queralt

2º ETAPA: ( Uns 24,900 km. )

- Prenafeta.

- Montblanc.

- Ermita de Sant Joan.
- Les Massies. ( On vam dormir )

Alberg

3ª ETAPA: ( Uns 25 km. )
- Monestir de Poblet

- L'Espluga de Francolí.
- Santuari del Tallat.
- Montblanquet.
- Monestir de Vallbona de les Monges. ( On vam dormir )

Monestir de Poblet

Arribada a Vallbona

El quart dia ens vam dedicar a visitar els Monestirs de Vallbona i Santes creus.

MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES:

MONESTIR DE SANTES CREUS:

BOSSA DE ROBA

2011-02-20T20:49:00.002+01:00

Bossa negra amb la part superior texana.

Adornada amb botons de fusta.

Embolcall de paper crepè taronja cosit a llana blava i flor de feltre.

IDEES SOBRE PAPER

2010-12-17T19:55:00.001+01:00

De tant en tant encara m’agafen rampells i

em poso a dibuixar.

PAPALLONA DE FELTRE

2010-12-17T19:13:00.003+01:00

Feltre de colors.

ELS PASOS:

- Primer. - Segon.

- Tercer.

EL RESULTAT:

Papallona de diferents colors.

ALTRES CREACIONS:

BOSSA NEGRA

2010-12-16T15:00:00.003+01:00

Bossa negra adornada amb filigrana de llana.

Mussol de feltre. / Etiqueta feta a mà.

Embolcall de paper crepè, cosit amb llana groga i flor de feltre.

PIC DE SOTLLO

2010-12-16T09:00:00.002+01:00

Data: Cap de setmana del 21-22 d'agots de 2010.

Lloc: Pallars Sobirà.

Ascenció: Pic de Sotllo ( 3073 m. )

Des de Refugi de Vallferrera.

ITINERARI:

- Pàrking de la Molinassa ( 1806 m. )

- Refugi de Vallferrera ( 1940 m. )

- Estany de Sotllo ( 2485 m. )

- Estany d' Estats ( 2485 m. )

- Port de Sotllo ( 2893 m. )

- Pic de Sotllo ( 3072 m. )

Refugi Vallferrera

Estany d' Estats / Port de Sotllo

La Pica d'Estats des de El Pic de Sotllo

FERRADA DE L'EMPALOMAR

2010-12-15T11:39:00.010+01:00

Data: 5 de setembre de 2010
Lloc: Vallcebre ( berguedà )
Ferrada: Roques de l'Empalomar.

Intrèpits: David, Neus, Núria, Francisco i Eulàlia.

VIATGE A CHAMONIX

2009-10-25T15:28:00.006+01:00

Chamonix, un poble situat al peu del Mont Blanc, el cim més alt dels Alps amb una alçada de 4.810,9 m.
És un lloc realment impressionant, des de la vall podem observar al nostre voltat les impressionants muntanyes, com el famós Mont Blanc o L’Aiguille du Midi, entre altres.
Agafant un telefèric poden arribar fins el cim de l’ Aiguille du Midi (3842 m.), des de on tenim unes vistes formidables del Mont Blan.

També es pot anar a visitar la glacera de, la Mer de Glace, s’hi arriba caminat o amb un tren que et deixa just als peus de la glacera. Allà també podem visitar la gruta de gel, una cova excavada dins la mateixa glacera.
Chamonix és ple de camins per els quals et pots perdre per paratges fantàstics.
Per qui estigui interessat en anar-hi:

http://www.chamonix.com/page.php?page=0&r=accueil&ling=es

2009-07-31T19:57:00.014+02:00

Ja arribat l’època en que ens posem morenets, i no serem menys, així que a la platja s’ha dit.

- Cala Mateua, L'Escala.

-Cala entre Tosa i St. Feliu de Guxols.

Per a variar una mica vam decidir anar fins al Canal Olímpic a fer caiac. El lloc esta be, és una mica campi qui pugi. El lloguer, a 10€ per caiac, es treu d’una màquina i amb el tiquet et dirigeixes a la persona que et dona els rems i el armilla salvavides i a buscar els caiacs a l’altra punta del canal...i au! Puja com pugis sense caure a l’aigua...je,je!!! S’ha de dir que no vam caure i que ho vam fer força be.

- Canal Olimpic.

SANT JOAN 2009

2009-06-23T09:49:00.005+02:00

La Nit de Sant Joan, una nit plena de màgia i color.

MONTSERRAT, Magdalena Inferior.

2009-06-15T16:08:00.007+02:00

Montserrat, 31 de maig de 2009.

Una sortida molt tranquil·la i relaxada.
Decidim anar a escalar a la Magdalena Inferior.

PUIG MADRONA

2009-06-04T16:16:00.011+02:00

Puig Madrona, cim situat a la Serra de Collserola, entre el Papiol i Sant Cugat del Vallès.
Te una alçada d’uns 340 m.
Surtin del Papiol des de les escletxes agafen la pista en direcció a l’Ermita de la Salut.

Un cop a l’Ermita podem continuar per la pista i donar una mica més de volta o, prendre el sender que surt del darrera de l’ermita.

En poc menys d’una hora som dalt del cim on podem contemplar part del Baix Llobregat i Serra de Collserola.

- El Papiol.

EL TRISKEL

2009-05-02T13:13:00.012+02:00

Us explicaré el significat d’un símbol celta carregat de bona energia El Triskel. Amulet o talismà, se li atribueix poders curatius, de protecció i de portes que s’obren per entrar en un pla energètic.

Aquest és un símbol que apareix representant des de l’antiguitat en petroglifs neolítics i calcolítics, a la edat de ferro, l’edat mitja...

El nom Triskel prové del Bretó, Tri = Tres i Askell = Ales, simbolitza constant moviment i canvi.
Els significats son diversos, segons els Druides, representa l’evolució, l’aprenentatge i el creixement, l’equilibri entre el Cos, la Ment i l’Ànima, el Passat, Present i Futur i els tres reines el Mar, el Cel i la Terra.
Per la creença catòlica és la Trinitat, Pare, Fill i Esperit.

Però hi ha una cosa que no canvia, que és constant en totes elles el número 3.
Tres son els braços d’aquesta forma geomètrica curvilínia, amb forma d’espiral que s’uneixen a un eix central. Cada espiral representa una part del la nostra evolució.
La primera espiral el Cos, lo terrenal l’aprenentatge.
La segona espiral la ment, les idees.
I la tercera representa l’esperit, l’ànima, la part mística de la nostra evolució.

CROÀCIA

2009-04-16T14:57:00.022+02:00

En aquest viatge he trepitjat tres països diferents, Itàlia, Croàcia i Eslovènia.
El dia 7 d’abril vam sortir de l’aeroport de Girona capa Venècia on passaríem la nit en un alberg. L’han demà vam visitar la ciutat, els carres i canals, els ponts i la plaça de San Marco.
Sobre les dues havíem d’estar a recollir el cotxe el qual serà el nostre medi de transport duran aquest viatge.
Croàcia era el nostre destí, i havíem d’arribar fins a Porec on pesaríem la nostre segona nit. No teníem reservat un lloc així que vam parar en una oficina de turisme, però estava tancada. Al costat hi havia un bar i l’home al veure’ns va sortir. Li van comentar que buscàvem un lloc on dormir que estigues be de preu. Va fer dues trucades i al cap d’un quart d’hora teníem allà una dona que llogava un apartament per 70 €. Ja teníem on dormi.

Dia 9, ens vam aixecar d’hora, l’idea era baixar fins a Pula on ja teníem reservat l’alberg. Però abans volíem visitar l’Illa de Brijuni. S’arriba en ferri que surt des de el poble de Fasana. Per mitjà d’un trenet recorres l’illa, on tenen un zoo, un oliver mil·lenari i vestigis romans.
Després de la nostre visita a l’illa, van anar capa Pula, on trobem un amfiteatre espectacular i diversos vestigis arqueològics.

Dia 10, l’idea era visitar la ciutat de Rijeka, però un cop allà era ple de cotxes i gent, massa massificació. Així que vam decidir continuar fins al parc Natural de Risnjak on vam fer una petita excursió. D’aquí vam continuar fins a un hotel prop del parc Natural de Plitvice. Això si, vam fer una petita parada al poble de Karlovac.

Dia 11, Plitvitce, impressionant, per mitjà d’unes passarel·les et permet passar per llocs plens d’aigua que d’altre manera no podries accedir i gaudir-hi.
Pots anar caminant, en vaixell o en un trenet, aconsello fer-ho caminant.
Un cop vist el parc va començar el nostre viatge capa Sibenik. Aquí teníem reservat un apartament en un complexa format per apartaments, càmping i hotel. Al arribar vam preguntar si ens podríem banyar en la piscina i ens van dir que si. Així que després de visitar el poble ens vam posar...be, el “ bikini “ i a relaxar-nos a l’aigua.

Dia 12, Parc Natural de Krka. Aquest parc te diverses entrades, nosaltres vam anar a l’entrada de Stradin i després a l’entrada de Roski Slap.
Un cop visitat el parc havíem de començar a pujat per tornar capa Venècia on deixaríem el cotxe i agafaríem l’avió. Vam anar en direcció a la ciutat de Zadar, la qual vam visitar. Es plena de esglésies i troballes arqueològiques. En un principi volíem anar fins a Senj per passar la nit allà, però al final vam decidir seguir fins a la capital de Eslovènia Ljubljana. No teníem on dormir però vam trobar un alberg i hi vam passar la nit, per cert, quin fred que vam passar aquella nit, les mantes eren com paper de fumar, però en fi...això és l’aventura.

Dia 13, Ljubljana. Érem els únics turistes aquelles hores del matí, eren les 8 i estàvem visitant la ciutat. Havíem d’anar d’hora per que a les 17 de la tarda teníem que estar a l’aeroport de Treviso per deixar el cotxe. Però de camí vam fer una última parada, a les coves de Postojna. Són impressionants, sales enormes, estalagmites i estalactites, rius soterrats i per arribar al l’interior de la cava es fa per mitja d’un trenet que va que se les pela.
I arriba el final del viatge, sis dies intensos per tres països vist des de la carretera, de poble en poble buscant els paratges més bonics del pais.

PIC DE LA DONA

2009-03-20T11:10:00.025+01:00

8 de març, dia internacional de la dona.
Com podíem celebrar aquest dia? Doncs fen un cim.
La elecció va ser fàcil, el Pic de la Dona. Situat a l’estació d’esquí de Vallter 2000.

De 2155 m i un desnivell aproximat de 500 m.

Ens va fer un dia esplèndid, amb sol, sense aire i la neu...no ens podem queixar, encara que el dia anterior va bufar força i la carena estava falta de neu.

- Fotografia del grup femeni al cim.

- Pistes de Vallter des del cim, al fons Gra de Fajol.

Fotografia de tot el grup.

SANT SEGIMON

2009-02-09T22:04:00.009+01:00

Sortida al Santuari de Sant Segimon ( 1250 m. ), al Montseny.

Les previsions marcaven forts vents, així que vam decidir anar a fer una petita sortida a Sant Segimon.

Per la carretera de Viladrau a Seva, parem al garatge del Molins, i agafem una pista. Passem per diverses cases privades fins arribar a l’ermita de l’ Erola i ens enfilem per la dreta per on arribem a una zona de castanyers i allà trobem un castanyer molt gran i foradat “ Can Gat “. Seguin el sender passem per l’Oratori des de on podem veure el Santuari de Sant Segimon al cap de munt.
La sorpresa la trobem quan no podem accedí a Sant Segimon, així que només podem arribar fins al Coll de les Tres Creus, fer la foto i tornar a l’Ermita de l’Erola per dinar.

SERRA DE CATLLARÀS

2009-02-05T20:57:00.027+01:00

El temps deia que faria força vent,

així que els plans inicials d’anar a Vallter es

van canviar i vam acabar fent una passejada

per un entorn ple de pins, avets i prats verds,

la Serra de Catllaràs. ( novembre 2008 )

La Pobla de Lillet

Capella de Sant Miquel de Lillet

Chalet de Catllaràs, dissenyat per Gaudí.

Pedraforca vist des de la Roca de la Lluna

Admirant el paisatge

2009-01-07T15:19:00.001+01:00

2008-12-24T16:13:00.008+01:00

BON NADAL

FELIÇ ANY NOU 2009

UN MOMENT PER RECORDAR

2008-12-06T16:54:00.006+01:00

Agost de 2006,
L’Auvernia, una regió volcànica al massís central francès, fins allà vam arribar la Paqui i Jo.
És una regió composta per quatre departaments, l’Haute, Loire, el Puy de Dome, l’Allier i el Cantal. Per arribar-hi van passar pel famós viaducte de Millau., de 2460 m. de distància.

Després de visitar la zona de l' Auvernia, ens vam arribar fins a Carcassonne, una vila medieval fortificada , la “Cité “.

BÒSTON

2008-11-14T19:10:00.000+01:00

Breu Historia De Bòston:

Bòston, és una de les ciutats americanes més velles del país. Va ser batejada amb el nom de Trimountain ( Tres Muntanyes ) però va ser rebatejada com a Bòston en homenatge a la ciutat anglesa de Bòston ( Lincolnshire ). Va ser fundada el 17 de novembre de 1630, per els colons puritans vinguts d’Anglaterra. S’instal·laren en aquestes terres i crearen la primera escola pública dels Estats Units al 1636 i la primera col·legiatura en Newtowne ( després serà Cambridge ) anomenada Harvard.

Després d’estar en una ciutat com Nova York, grisa, massificada, molt freda. Bòston és tot un descans, un relax per la vista i les oïdes. La ciutat te un altre color, la gent es molt més amable, els carres son nets... un contrast agradable.
No sabíem per on començaríem la nostre visita a la ciutat, i llavors vam veure una línea al terra vermella...que seria? Enseguida vam deduir que era una ruta per seguir a peu,i ho vam fer. Era tota una incògnita on acabaríem però ja ens estava be una mica d’aventura urbana.
Va resultar que ens va dur per tota la ciutat, passant pels llocs més importants i ens ho vam passar molt be.
Ens va dur fins un dels edificis més antics de la ciutat, La Casa Vella De L’ Estat, del segle XVIII contrastant amb edificis del segle XIX i XX . També van passar per un carrer on ens vam emocionar molt, una de les cases tenia una senyera Catalana onejant a la porta, quin moment. I l’estadi dels Red Sox, anomenat Fenway Park, un dels estadis de beisbol més antic i petit d’Amèrica, construït el 1912.
Ja a la nit, havíem de sopar i van acostar-nos fins el local de la mítica sèrie Cheers, on ens vam menjar una hamburguesa, com no.

2008-10-30T17:44:00.006+01:00

Ja s’acosta!!!... ja es aquí!!!...vigileu!!!,

és una nit plena de misteris.

Els esperits es fan pressents, bruixes i bruixots

fan les seves pocions...amagueu-vos!!!

Ja son aquí!! Amagueu-vos be o us trobaran de seguit.

CINC CIMS

2008-09-02T15:43:00.016+02:00

Aquest juliol, aprofitant la jornada intensiva, hem omplert les tardes fent petits cims propers.

3 de juliol de 2008,

CASTELL DE L’ ERAMPRUNYÀ.
Cim situat al terme municipal de Gavà. Per la carretera que puja a Begues arriben a l’ermita de la Mare de Deu de Bruguers, des d’on surt el camí que ens dura al castell.

7 de juliol de 2008,

CREU DE L’ARAGALL. ( 548 m. )
Cim situat a la Serra de l’Ordal. Vam comença el camí al poble de Castelví de Rosanes.

15 de juliol de 2008,

PUIG VICENÇ. ( 467 m. )
Es surt de d’urbanització Selva Negra que esta situada a Vallirana.

24 de juliol de 2008,

SANT SALVADOR DE LES ESPASES. ( 413 m. )
Vam sortir des de Olesa de Montserrat. L’ermita esta situada al punt de confluència dels termes d’ Esparraguera, Olesa i Vacarisses.

31 de juliol de 2008,

SANT JERONI. ( 1236 m. )
Cim situat a la mítica muntanya de Montserrat. Vam sortir del monestir, pujant nombroses escales que ens acompanyaran tot el camí.

A VISTA D’OCELL

2008-08-31T10:25:00.003+02:00

Vull compartir amb vosaltres les vistes que es poden veure des de l’edifici més alt de Nova York, L’Empire State.
És impressionant la quantitat d’edificis i cases que arriba haver. Fins on la vista arriba només veiem cases i més cases, només un petit rectangle verd dona una mica d’aire “ pur “ en mig de tan formigó, i com no l’immens oceà Atlàntic.

Que petit et veus quan tot és tan immens al teu voltant.

CIM DEL TENDEÑERA

2008-07-12T20:12:00.013+02:00

Tendeñera 2853 m.
Desnivell 1550 m.
Hosca, 29 de juny de 2008

Des de Bujaruelo, on vam fer un bivac, vam sortir de bon matí per trobar-nos amb la resta de grup que van dormir al costat de la cabana a la vall de Ribereta de Otal.
Vam comença a caminar seguin les senyals del GR-11 que sortia de darrera la cabana i ens vam començar a enfilar pel costa de Ordiso. Després d’una bona estona fen zigz-zgues, vam arribar al Coll del tendeñera. Des de allà remontan per pendents que algú considera moderada ( 30 º ) però que per a mi va ser un suplici, sobre tot la baixada amb aquella pendent “ moderada “, vam arribar al cim crestejant.

UN RECORREGUT PER ALGUNS DELS EDIFICIS DE NOVA YORK.

2008-07-12T18:15:00.015+02:00

L’skyline més famós del món es troba a la ciutat de Nova York.

Aquets són alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat:

FLATIRON:
El seu nom original és Fuller. Es va acabar al 1929 .Avui dia no és un edifici que destaqui per la seva alçada que en la seva època va ser un dels mes alts de la ciutat, però segueix sen un edifici dels més emblemàtics.
L’edifici és d’estil modernista, dissenyat per Daniel Bumham que va haver de dissenyar un edifici per a un solar triangular.
Al extrem més arrodonit de la torra només te 2 metres d’ample.
Te 22 pisos, i 87 metres d’alt.
Es troba en la intersecció entre la 5ª Avinguda y Broadway.

EDIFICI CHRYSLER:
Edifici dissenyat per William Van Alen y venut a Walter P. Chrysler com a seu central de la seva companyia.
D’estil Art-decó, va haver de competir amb el Banc de Manhattan per ser l’edifici més alt del món, i el 23 d’octubre de 1929 amb la col·locació, fins aleshores secreta,de la cúpula tan característica, va aconseguir el seu objectiu amb 318 m. d’alçada.
L’ ornamentació de la cúpula, està basada en els tapacubs que es feien servir en aquell moment als automòbils Chrysler.

EMPIRE STATE:
443,5 m. d’alçada ( inclosa l’antena ) i 102 pisos.

D’estil Art-Decó, dissenyat per l’estudi d’arquitectes Shreve, Lamb i Hermon.
Va ser construït entre 1929 i 1931, durant la gran depressió. Només 410 dies van trigar en construir l’edifici i 3400 obrers van treballar a la vegada.
El seu nom ve donat pel sobrenom que te l’Estat de Nova York, Estat Imperi.

SEU DE L’ONU
Edifici construït entre 1949 i 1950 vora l’East River a Nova York. Es troba sobre 18 acres de terra que és territori Internacional i pertany a les Nacions Unides.
Fora ondegen les 191 banderes posades per ordre alfabètic.

A un dels costats s’alça la figura d’un Sant Jordi matant el Drac.

LA MEVA PRIMERA VIA

2008-06-20T07:58:00.012+02:00

Carai quin estreno! La meva primera via i el temps en contra.
Vam anar el diumenge 15 de juny a Montserrat. Després de pujar les escales que mai s’acaben i treien el fetge per la boca vam decidir fer una petita via...ah!!! una via ? Jo no n’ havia fet cap!
La cosa no millorava, cada vegada es tapava més. Un cop vam arribar a peu de via, jo com sempre no ho veia clar, i no precisament per la boira. La via amb el nom de Neuromante ( nº 2 ), és la que vam fer, quins noms que posen a les vies.
Primer va pujar l’Ivan fins la reunió i després vaig comença a puja jo, i ja vaig tenir problemes, no hi havia manera d’agafar alçada, que si al peu aquí, que si al peu allà, no puc, no puc! Però a la fi vaig veure la llum i no em va parar res fins a la reunió.
Deu meu quin macramé de corda, cintes i que se jo!! Seguin al peu de la lletra les instruccions de l’Ivan, un cop el Marcos i la Luda van ser a la reunió vaig comença a desfer aquell macramé, quins nervis! Lliura! vaig cridar, i vaig comença a pujar l’últim tram.
Un cop arribat d’alt, ostres! no es veia res de res, tot era tapat per una boira espessa. Vaja, vaja...s’ha de baixar, uf!
D’alt l’agulla hi havia dos nois, i vam aprofitar la seva corda per baixar. Després del noi vaig baixar jo, amb la rasca que feia i jo com suava, però molt be, entre boira, vent i una humitat que calava vaig arribar d’una pesa.

Aquesta és l’aventura de la meva primera via, gracies Ivan, Marcos i Luda.

L'Ivan

La Luda

El Marcos

La Luda

VIATGE A NOVA YORK

2008-06-01T08:20:00.024+02:00

Ja he tornat del viatge tan esperat, s’ha fet curt, be com tot lo bo, curt però intens. Quina manera de caminar,realment és la gran ciutat.

Primer de tot ens posem en situació.

BREU HISTORIA DE LA CIUTAT
Els europeus van arribar al continent americà al 1621.
Es van instal·lar els holandesos, fundant una ciutat anomenada Nova Amsterdam. Però serien els anglesos al 1664 qui es van fer amb el territori batejant-lo amb el nom de Nova York.
Actualment és la ciutat més poblada dels Estats Units d’amèrica i és la tercera aglomeració urbana més gran del món per quantitat d’habitants.
La ciutat es compon de cinc districtes, El Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i State Island.
Te més de 8,2 milions de neoyorquins, en un area de 830 km2. aprox.

NOVA YORK ( Primera Part )
Els taxis grocs, tan característics de Nova York, inunden els carres de la ciutat, els cotxes de bombers van d’un costat al l’altre, sirenes a munt i avall... tot s’ha de dir, els agrada cridar l’atenció. Realment és com estar en un gran escenari d’una pel·lícula d’aquestes que em vist tantes vegades per la tele.

CENTRAL PARK, el pulmó de la ciutat, un lloc on el temps es para, la bogeria , les corregudes de la gent amunt i avall, dins el parc, tot i esta situat al mig de la ciutat és com si quedes aïllat de la resta del món. La gent corre, passeja i es relaxa pels centenars de racons que amaga aquest parc.

Dissenyat per Frederick Lawolmsted i Clavert Vaux, esta situat a l’Illa de Manhattan i te 3, 41 Km2.

El Strawberry Fields, es troba a la part central del parc, va ser inaugurat per Yoko Ono en memòria de John Lennon assassinat molt a prop, cinc anys després. Diferents països van enviar regals un d’aquells Itàlia, un mosaic amb la paraula Imagine al mig.
Central Park, el pulmó de la ciutat, un lloc on el temps es para, la bogeria , les corregudes de la gent amunt i avall, dins el parc, tot i esta situat al mig de la ciutat és com si quedes aïllat de la resta del món. La gent corre, passeja i es relaxa pels centenars de racons que amaga aquest parc.

PER FI !!!

2008-05-01T18:10:00.016+02:00

Hola amics!! Us he tingut un pel, be no ens enganyem, un massa abandonats.
L’excusa, un parell d’exàmens que m’ han tingut ocupada.
Però ja sóc aquí i no per molt de temps, ja que dissabte me’n vaig de viatge, on?? Je,je...

Us poso una imatge,...

Uf! Que complicat endevinar on és...aquests taxis grocs...

Doncs si heu dit Nova York, l'heu encertat, " la gran poma "

Hi he estat pensant... a qui m’hi puc trobar en aquella gran ciutat?

Spiderman !!! King Kong !!!

Ostres quina passada si miro amunt i veig un payo amb malles saldant d’edifici en edifici, o una criatura estranya...que fort...
Es clar, hem de pensar que és Nova York, i pot passar de tot, així que estaré atenta per si veig un súper heroi.

Bé, us tindré informats de les meves aventures a la Gran Ciutat.

Estic de canvis

2008-03-17T08:32:00.003+01:00

Com Podeu veure, estic fent canvis d’aspecte al meu blogg. Potser faré alguns canvis més, posaré, trauré, no ser,

s’admeten suggeriments.

TRAVESSA PANTICOSA

2008-02-25T09:56:00.007+01:00

Un moment per recordar.

La Cristina, l’Anna i Jo, varem fer, una travessa, sortint del refugi, La Casa de Piedra a Panticosa ( 1630 m.), passant per Respomuso (2200 m.) i el refugi de Wallon ( 1812 m. ), a França, i un altre cop a Panticosa.

Varem sortir de Panticosa agafant el GR-11 i enfilant-nos en direcció al embasament de Bachimaña i a continuació Los Ibones Azules, per continuar pujant fins el Coll de Los Infiernos ( 2721 m. ).
Un cop varem arribar al Ibon Tebarray, ens varem desviar per assolir el cim de Los Infiernos, ( són tres, 3073 m., 3076 m.,3082 m.) tot i haver arribat força amunt, només l’Anna va fer cim. Tornat al camí, varen continuar passant pel coll de Tebarray fins arribar al refugi de Respomuso.
Al dia següent varem sortir en direcció al Gran Facha (3005m.).
La Cristina i l’Anna van fer cim, i varem continuar capa el refugi de Wallon ( 1812 m. ) un paratge preciós, esta situat al costat d’un riu al qual ens varem, més o menys, banya.
Al dia següent varem continuar el nostre camí capa Panticosa un altre cop. Ens varen llevar amb molta boira, però aviat es va aixecar i el dia era clar i a solejat.

SANT VALENTÍ

2008-02-14T13:30:00.005+01:00

Atenció!!!

No ens deixem emportar per la febre del consumisme. L’amor es molt més que un bon regal un dia concret. Així que no embruteu la màgia d’aquest sentiment entaforant-vos en un centre comercial, on per altre vendran us vendran la moto.

Si veieu un cor gegant vermell...fugiu!!!

L’amor es més que tot això. Viviu-lo cada dia.

ICERTIC'08

2008-02-11T13:23:00.001+01:00

Aquest cap de Setmana a estat la
trobada d’escalada en gel de la Vall de Boi,
l’Icertic ’08.
Tot una desfilada de piolets,
grampons ...i amants del gel.

Era el primer cop que anava, així que tot era nou per a mi. Mai no havia fet gel i l’idea era fer un curset d’iniciació. Però no va resultar com esperava. Érem més de 20 persones , no mes tres cordes i un fred que pelava, i ens van ratllà una mica ja que no més varem pujar un cop desprès de gairebé dues hores.
Estàvem desil·lusionats ja que no varem tocar gel ni practicar amb el piolet.

Però la cosa va canviar, l’endemà amb la resta de companys varem tornar a la cantera amb l’intenció de treure’ns el mal gust de boca. I així va ser, encara que jo no les tenia totes, vaig pujar una de les vies, no hi havia tanta gent hi ens asseguraven uns nois, tot s’ha de dir, molt macos.
Capa les onze hi havia una competició de velocitat, la sorpresa és, que encara no se com vaig acaba participant, jo que no havia tocat un piolet con deu mana en vaig veure davant una rampa de gel per on és suposava que havia de pujar al més rapit possible, això si, sense piolet només amb crampons, que al cap de vall pel que havia practicat tan m'era fero amb o sense piolets. No se com en van convenç-se i m’ho vaig passar d’alló més bé. També he de dir que vaig quedar l’ultima i l’espectacle va estar assegurat.

Motxilla que ens va tocar al sorteig.

Grampons de gel que ens va tocar al sorteig.

REBAIXES, AAAH!!!

2008-01-18T20:29:00.000+01:00

Be les festes ja han passat,
la vida torna a la normalitat, o no...?,
perquè les Rebaixes ja són aquí.

El bombardeig diari ens assetja a cada
cantonada i ens intenten vendre
tot i mes sense compassió.

La “ cuesta de enero “je,je!! mes “cuesta” cada cop arribar a final de mes, encara que molta crisi, molta crisi, però la gent porta un ritme de vida que no baixa, es clar, tirant de visa així la “ cuesta “ fins...
En fi, tot puja...però el meu sou no, je,je!! “ cuesta, cuesta. “

No gasteu gaire i...vigileu allà fora.

BONES FESTES!!!!!

2007-12-22T13:23:00.001+01:00

LA CASTANYADA

2007-11-24T20:00:00.000+01:00

Com ja es tradicional aquest any també vàrem celebrar la castanyada, i la seva “ famosa” gimcana. Vilanova de Prades va ser el lloc escollit aquest any.

Al matí del dissabte vam anar a escalar un grup, no coneixíem la zona, però segons las ressenyes la cosa era seria. El dia ens va acompanyar i tot i la dificultat d’algunes vies ens ho vam passar molt bé, i fins que el sol no es va pondre no vam anar...no a la casa...sinó al bar del poble on com sempre, quedem tots avanç d’anar a la casa a sopar...i després...les castanyes i la esperada Gimcana on la gent es transforma traient la “ bèstia ” que dur dins, es una teràpia per a tothom, excepte per les organitzadores, que patim un estrès que no es treu així com així. Desprès de tan atac incontrolat necessitem...“ una mica de carinyo ”...
Que dur que es....
Al dia seguen, desprès de la festa, la gent es dispersa organitzant petites activitats, excursions, escalada, visites culturals, sentada al bar del poble... tot es vàlid per agafar gana pel dinar, on tots ens tornem a trobar.
I be, la gent poc a poc marxen fins l’any vinent.

Aquesta es una prova irrefutable de l'estrès que hem de soportar...un allau incontrolat, fora de si...de participants...us hem fixat noies...

ESCALADA A " LA FACU "

2007-11-07T16:11:00.000+01:00

La Facu, es una zona d’escalada que esta situada a Canyelles, entre Vilanova i Vilafranca.

Van anar el dissabte 20 d'octubre a passar el dia, ens va fer un dia molt bo, però capa la tarda es va comença a ennuvolar.

Al matí com ja es costum, vam parar a esmorzar, que seria un dia d’escalada sense l’esmorzar de rigor?

Ens vam posar en marxa, ja amb l’estómac ple i amb ganes de fer mínim 6e. ( be jo amb pujar un quart senzill amb conformo ).

PUJADA A L'ANETO' 05

2007-10-19T16:58:00.000+02:00

Fa un parell d'anys, al juny del 2005, van puja un grup d'amigues al cim de l'Aneto.
Va ser una sortida tota de dones. Vam dormir al collado de Coronas amb tendes de campanya, i al dia següent van puja assolint cim.

CASTELL DE L’ERAMPRUNYÀ

2007-09-08T16:01:00.000+02:00

Vaig anar una tarda fins el castell, feia temps que no hi pujava i en van entrar ganes de tornar-hi, es un lloc magnífic. Es proper a casa nostre i te unes magnifiques vistes.
Es una excursió tranqui-la, i fàcil de fer, on la imaginació i l’entorn et trasllada en el temps.

Les restes del castell d' Eramprunyà estan ubicades dalt d' una muntanya entre penya-segats amb magnífiques vistes del Delta del Llobregat i part del Garraf.
Consta de tres recintes fortificats: l' exterior, on s’hi poden veure l’antiga muralla, l’ermita de Sant Miquel de l’Eramprunyà i les runes del castell gòtic.

L’ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà

té dues parts: una de romànica,
del segle XIII, i una de renaixentista, del 1509 .

Al voltant de l’ermita es poden veure tombes antropomorfes i també una inscripció a la roca

realitzada per Jaume Marc, senyor d'Eramprunyà

al segle XIV.

Història
Va ser la seu de terme del castell d'Erampruny en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat.
Construït com a part del sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi i com a seu de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Barcelona. Al segle XIV va ser adquirit pels Marc, família de cavallers i poetes. Durant les guerres remences del segle XV el castell queda molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la possessió del castell i la baronia d'Eramprunyà, fins que a finals del segle XIX és adquirit per Manel Girona.

CIM DE MULLERES

2007-07-05T19:31:00.000+02:00

30 de Juny, camí del refugi de L'Hospital de Vielha, on vam fer nit. Però quina nit, Mai Mes!!!, si heu de passar la nit aquí, porteu-vos taps per a les orelles, aquells somiers son infernals, era com dormir en un niu de grills...

De bon matí, sobre les 6:30 h. ens vam llevar. El dia no era gaire clar i conforme avançava el matí la situació no millirava.

Vam arrivar al refugi de llauna, vam menjar una mica i envista que la situacio no canviava vam decidir tornar.

Vam fer be, perquè es va començar a tapar de boira, el cim i el refugi de llauna era tot tapat.

Pel camí, aixó si per no perdre el costum les fotos a floretes que no faltin

TRAVESSA AL MIDI D'OSSAU

2007-06-01T11:30:00.000+02:00

Donar la volta al Midi, val la pena. Tot i la pluja, i la boira que ens va acompanyà tota la pujada fins al refugi. L'esforç va ser recompensat. El dia següent davant dels nostres ulls sota un cel blau s'aixecava al Midi d'Ossau.

L' inspiració en va envair, com poseïda sota la pluja vaig començar a fer fotos a totes les flors que veia.

És un món que mai no havia prestat atenció, els colors i les formes....